Palestina-Maccabi: esport, conflictes, informació i mitjans de comunicació

Aquest post hauria de tenir diversos apartats, perquè el que vam viure dijous anant a gravar la manifestació pro-palestina convocada en ocasió del partit Barça-Maccabi és prou per fer unes quantes reflexions.

En primer lloc, la reflexió èticomoral (potser per ser la més transcendent). Què hi té a veure un partit de bàsquet amb el conflicte israelo-palestí? L'esport és una activitat que hauria de quedar al marge de les ideologies i dels conflictes polítics, que només hauria de promocionar valors com l'esforç, el treball en equip i la col·laboració entre tots en comptes de l'individualisme. Els convocants de la protesta responen així a aquesta acusació.

En segon lloc, l'exageradament desmesurat desplegament de Mossos que es va produir. No sé quin nivell d'evidència tenia el Mossad sobre la possibilitat que hi hagués un atemptat contra l'equip israelià, però donava la sensació que els Mossos s'avorreixen i que si els donen l'oportunitat de sortir al carrer a lluir-se, no s'ho pensen dues vegades. Desenes de furgons policials amb els llums de la sirena encesos, equips especials de registre de canonades, i no-sé-quants mossos al voltant del perímetre del Palau Blaugrana (no sabria dir-ne quants, molts, i enlloc trobo una xifra exacta).

Semblava que hi hagués hagut un atemptat, però sense que hagués passat res en realitat. Està bé ser precabut, peròcrec que en aquest cas l'ostentació va superar la precaució.

En tercer lloc, la voràgine dels periodistes, que esperaven el "marro" de la manifestació sense saber ben bé a què atenir-se. La protesta estava convocada a les 19.20h. A les 19.10h no hi havia cap manifestant i prop d'una trentena de periodistes amb càmeres de foto, de vídeo, gravadores i cares de mala llet començaven a impacientar-se. El resultat: el primer transeünt que va passar amb un palestí al coll va ser avassallat perquè digués el que fos (sempre en la línea "Israel ha atacat Gaza de manera despietada") i obtenir les decles.

Dames i cavallers: benvinguts a la mercantilització de la informació! Ja no es tracta d'aconseguir informació contrastada, objectiva, que serveixi per explicar el que realment està passant. No: es tracta d'obetnir decles abans de les 20.25h perquè l'informatiu comença a les 20.30h. Que li diguin a la reportera d'Atlas-Tele5, que va passar olímpicament del que deia el portaveu de la Campanya Catalana de Solidaritat amb Gaza i, quan aquest va acabar, li va espetegar: "Vale, ahora en castellano, por favor".

Jo no vull ser periodista si haig d'acabar actuant així.

El fet és que va ser un exercici molt instructiu. No només a nivell tècnic, amb la càmera amunt i avall, intentant captar tot l'ambient des del millor pla, posant-nos al costat dels periodistes "curtits" per aconseguir les decles, corrent per travessar el carrer i gravar la manifestació des de l'altra banda. També a nivell professional i vocacional. Està bé que, de tant en tant, et plantegis què ha de significar la teva feina, i si estàs disposat a fer-la bé.