Vist i no vist

Va passar per la nostra magnífica facultat, però no va poder pitjar el botó del pivot que havien col·locat expressament perquè un toro mecànic abaixés "l'última" pedra del nou Campus de la Comunicació al Poblenou. (I dic "última", entre cometes, perquè la setmana que ve tornarem al ritme habitual i els paletes encara trigaran unes setmanes a deixar-ho tot enllestit).

Es va perdre les taules parades per al càtering de després, que tan popular és entre polítics i la gent del "pueblo llano", i les copes totes relluents i ben col·locades (amb l'escopinada d'algun manifestant a dins).

No va veure el faristol, ni la tarima, ni les dues "jenny" que aguantaven de manera completament il·legal els altaveus a banda i banda de l'escenari on s'havia de fer el parlament.

Els estudiants que havien agafat càmeres de vídeo i de foto del servei de préstec no van poder captar la cara del president, sorpresa i satisfeta, en contemplar el gran treball de restauració que s'ha fet amb els edificis de l'antiga fàbrica de Ca l'Aranyó.

La màxima personalitat institucional catalana no va sentir els manifestos que clamaven contra Bolonya, ni va llegir les pancartes que al·legaven el "pensament crític" davant de l'actuació policial propiciada pel benvolgut rector.

Montilla només es va quedar amb les empentes, les escridassades i una certa sensació de "malvinguda". Va fer una firma ràpida i va relativitzar la cridòria, que la web de la Pompeu va qualificar de "violenta" i "incívica".

I els fotògrafs i ENGs de la majoria de mitjans que rondaven per allà, sembla ser que també es van quedar només amb les empentes.

La resta vam "gaudir" de l'espectacle al mig de la plaça Gutemberg, prenent nota del que passava, aprofitant per saludar antics professors i debatent-nos entre el retraïment que ens produïa aquella forma de protesta, i el xic d'orgull de veure que l'esperit crític estudiantil encara no està del tot perdut...