2n Informatiu

Una altra edició de l'informatiu de Pompeu Televisió, igual d'incidentat i amb el mateix nombre de contratemps (diferents, però igual d'imprevistos). Quan no ets a l'equip d'edició, la pressió que se sent és la mateixa, només que es veu des de l'altra banda...

Tot i els "xous", ens va sortir un informatiu força potent, que incorporava nous elements: les caretes i separadors (felicitats, Albert!), la publicitat, algunes innovacions en les peces i en la manera d'editar-les. Tot el que ens era nou en el primer informatiu ara ja ho teníem més per la mà, així que l'edició de les peces de seguida va estr enllestida: ingesta, edició, locució de la peça, script. El problema va sorgir, una vegada més, a l'hora d'incorporar-ho del servidor a l'escaleta sense perdre els vídeos enmig de la immensitat del servidor...

Una vegada més, la gent es va bolcar en el programa: l'equip d'edició tenia clar què s'havia de fer i la gent que ja havia acabat la seva peça estava disposada a ajudar en el que pogués. És difícil coordinar vint persones, així que té molt de mèrit que les coses acabin sortint... encara que sigui una hora més tard del previst, i la presentadora abandoni el presentador per motius de força major (que maco és l'Alguer).

Felicitats a la Rosa perquè, tot i la histèria de veure com passaven els minuts i la por de perdre l'avió, va presentar amb un rostre serè i una actitud del tot professional. I felicitats, també, al Xavi Mostacero, per seguir amb l'informatiu i no deixar-se endur pel pànic d'haver perdut la seva co-presentadora. Això demostra que, deixant de banda els problemes tècnics, som capaços de dur endavant un informartiu fins al final!

Se m'acudeix que el que nosaltres fem en tres dies, l'equip d'informatius d'una televisió ho fa tres vegades en un mateix dia: decidir tema, sortir a rodar, tornar a ingestar, editar, redactar el text i locutar, presentar... Clar que se suposa que disposen de més temps (no tenen treballs de Deontologia ni pràctiques de Fonts per fer) i de més recursos (poden anar en cotxe als llocs, on segur que els deixaran entrar). Tot i així, ara que sabem tota la feina que hi ha darrera un sol informatiu, és encara més sorprenent (per no dir digne d'admiració).

Està bé saber valorar la feina ben feta, i crec que és més important que fixar-se en els errors (que també s'ha de fer). Suposo que amb una actitud positiva es pot arribar molt més lluny que si optem per mortificar-nos perquè les coses no surten com volem. Jo estic convençuda que hi arribarem, només és qüestió de motivar-se i de no perdre mai el bon rotllo.

PD: abans que se m'oblidi, un aplaudiment pels tècnics i la seva paciència...